Solució:
dimecres, 11 de maig del 2016
La facturació
L'empresa DESCANS, S.A realitza una comanada a l'empresa MOBLES ZETA, S.L, de 20 matalassos d'1,35cm d'amplada, 50 coixins d'1,35cm d'amplada, 30 somiers de làmina d'1,35cm i 10 somiers articulats d1,35cm. La data màxim del pagament de la factura seran 60 dies a partir de l'emissió de la factura, mitjançant xec.
Solució:
Solució:
La nòmina (V)
Sou base: 1175
Plus d'antiguitat: 90
Plus d'idiomes: 75
Plus transport: 95
2 pagues de sou base
Hores extra: 64
IRPF: 12,5
Exercici complet de liquidació d'IVA trimestral
- Enunciat: Complimenta l'imprés de la declaració-liquidació d'IVA que deu presentar en le primer trimestre un empresari que ha realitzat les següents operacions:
- Vendes e ingresos (IVA no inclòs).
- Vendes de productes al 21%: 9.000,00€
- Compres i despeses (IVA no inclòs).
- Compres d'articles al 21%: 8.000,00€
IVA REPERCUTIT
ARTÍCLE BASE TIPUS% CUOTA
Producte 21% 9.000,00 21 1.890,00
TOTAL IVA REPERCUTIT 1.890,00€
IVA SOPORTAT PRT QUOTES SUPORTADES EN OPERACIONS INTERIORS
ARTÍCLE BASE TIPUS% CUOTA
Compres 21% 8.000,00 21 1.680,00
TOTAL BASES 8.000,00€ TOTAL IVA SUPORTAT 1.680,00€
A liquidar amb Hisenda = IVA repercutir - IVA suportat.
A liquidar = 1.890,00€ - 1.680,00 = 210,00 € A INGRESAR
Diferències entre operacions no subjectes i excemptes d'IVA
A les operacions exemptes no es paguen mai, i les operacions no subjectes si pasen d'un límit, si que es paga l'IVA.
Operacions excempte d'IVA
El règim especial del recàrrec d'equivalència
Per el comerciant minorista suposa pagar un IVA algo més alt de lo normal a canvi de no tenir que presentar declaracions d'IVA a Hisenda. D'aquesta manera paga l'IVA directament al seu proveïdor i se simplifica molt la seva gestió de l'IVA. Només se li aplica en factures de béns corresponents a mercaderies o gènere.
És el proveïdor del comerciant el que ha d'incluir el recàrrec d'equivalència a les seves factures, diferenciant l'IVA suportat, i conciderant les dos cantitats com IVA recpercutit en les declaracions de l'IVA.
Els tipus de recàrrec d'equivalència aplicables des de l'1 de setembre de 2012 són:
- El 5,2% per els articles que tenen un IVA de tipo general al 21%.
- El 1,4% pels articles que tenen un IVA de tipo reduït del 1%
- El 0,5% pels articles que tenen un IVA de tipo reduït del 4%.
- El 0,75% pel tabac.
Import Brut, Import Net, Quota d'IVA i Base Imposable.
· L’import brut és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article que es factura pel seu preu unitari corresponent ,posteriorment , sumarem els imports amb la finalitat d’obtenir l’import brut, és a dir sense afegir l'IVA.
· L'import net, és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article de la factura suman també totes les despeses, i una vegada afegit els descomptes i l'IVA.
· La quota d'IVA, és un impost indirecta sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor efegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda.
- per exemple:
A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d' IVA. Per tant, B paga a A 110 €. Resultat fiscal: A és deutor per 10 €
B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €. Resultat fiscal: B és deutor per 5 € = (15 - 10)
C distribueix X2 en el comerç minorista, fixant un preu de 200 €.
C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscal: C és deutor per 5 € = (20 - 15)
D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
El consumidor final F compra X2 a la botiga D. F paga pel producte 264 €. Resultat fiscal: D és deutor per 4 € = (24 - 20)
· Base imposable, és la magnitud dinerària o de qualsevol altra naturalesa que resulta de la quantificació o valoració del fet imposable. Podrà expressar-se en unitats monetàries, rendes, valors dels béns, obres o serveis, tarifes en euros, etc,, o unitats no expressades en diners, quilos produïts, litres elaborats, etc., (bases, per exemple, dels impostos especials).
· L'import net, és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article de la factura suman també totes les despeses, i una vegada afegit els descomptes i l'IVA.
· La quota d'IVA, és un impost indirecta sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor efegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda.
A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d' IVA. Per tant, B paga a A 110 €. Resultat fiscal: A és deutor per 10 €
B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €. Resultat fiscal: B és deutor per 5 € = (15 - 10)
C distribueix X2 en el comerç minorista, fixant un preu de 200 €.
C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscal: C és deutor per 5 € = (20 - 15)
D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
El consumidor final F compra X2 a la botiga D. F paga pel producte 264 €. Resultat fiscal: D és deutor per 4 € = (24 - 20)
· Base imposable, és la magnitud dinerària o de qualsevol altra naturalesa que resulta de la quantificació o valoració del fet imposable. Podrà expressar-se en unitats monetàries, rendes, valors dels béns, obres o serveis, tarifes en euros, etc,, o unitats no expressades en diners, quilos produïts, litres elaborats, etc., (bases, per exemple, dels impostos especials).
Les deduccions (La nòmina IV)
Són aquelles quantitats que es resten del total devengat, obtenint-se així el liquid total a percebre. Dins de les deduccions podem distingir 4 grups: Cotitzacions a la Seguretat Social del treballador, retencions per IRPF, Abançaments, Valor de Productes en Espècie i altres deduccions.
dilluns, 2 de maig del 2016
Bases de cotització (LA NÒMINA III)
Base de Cotització:
La base de cotització als diversos Règims del Sistema de la Seguretat Social, serà la cantitat que resulti d'aplicar les regles que, perquè els diferents Règims s'estableixin en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada exercici econòmic, en el Reglament General sobre Cotització i Liquidació d'altres Drets de la Seguretat Social i en les normes que el desarrollin i complementin.
Base de cotització per Contingències comunes:
La cotització per contingències comunes s'efectua per bases normalitzades. La normalització es referix a anys naturals i estableix la base de cotització aplicable a cada categoria, grup professional i especialitat professional dins de l'àmbit territorial de cada una de les zones mineres. Per a fixar-les, es tenen en compte les remuneracions percebudes o les remuneracions a què tenien dret els treballadors, computables en l'apartat de cotització per accidents laborals i malalties professionals durant l'exercici anterior, sense aplicar el límit màxim de cotització.
Aquestes remuneracions es totalitzen agrupant-les per categories, grups professionals, especialitats professionals i zones mineres, d'acord amb el que estableix l'article 57 del Reglament General de Cotització, aprovat pel Reial Decret 2064/1995, de 22 de desembre.
Els imports totalitzats es divideixen pel nombre de dies corresponent i el resultat és la base normalitzada diària de cotització per contingències comunes.
Base de cotització per contingències professionals
La base de cotització als diversos Règims del Sistema de la Seguretat Social, serà la cantitat que resulti d'aplicar les regles que, perquè els diferents Règims s'estableixin en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada exercici econòmic, en el Reglament General sobre Cotització i Liquidació d'altres Drets de la Seguretat Social i en les normes que el desarrollin i complementin.
Base de cotització per Contingències comunes:
La cotització per contingències comunes s'efectua per bases normalitzades. La normalització es referix a anys naturals i estableix la base de cotització aplicable a cada categoria, grup professional i especialitat professional dins de l'àmbit territorial de cada una de les zones mineres. Per a fixar-les, es tenen en compte les remuneracions percebudes o les remuneracions a què tenien dret els treballadors, computables en l'apartat de cotització per accidents laborals i malalties professionals durant l'exercici anterior, sense aplicar el límit màxim de cotització.
Aquestes remuneracions es totalitzen agrupant-les per categories, grups professionals, especialitats professionals i zones mineres, d'acord amb el que estableix l'article 57 del Reglament General de Cotització, aprovat pel Reial Decret 2064/1995, de 22 de desembre.
Els imports totalitzats es divideixen pel nombre de dies corresponent i el resultat és la base normalitzada diària de cotització per contingències comunes.
- Base de Cotización por Contingencias Comunes (BCCC):Es la suma de los siguientes conceptos:
- Remuneración mensual = suma de todas la percepciones salariales, (a excepción de las horas extraordinarias y complementos de vencimiento periódico superior al mes) +el exceso de las percepciones no salariales.
- Prorrata de Pagas Extraordinarias = Nº de pagas extrasx el importe / 12
Hay que tener en cuenta que como mínimo el trabajador tiene derecho a 2 pagas extras al año y se divide entre 12 meses, en caso de trabajadores de retribución mensual. Si se trata de trabajadores de retribución diaria, debemos dividir entre 365 días.Una vez calculada la Base de Cotización por contingencias comunes, debemos comprobar que ésta se encuentra comprendida dentro de lasbases máxima y mínima correspondiente al grupo de cotización del trabajador:- Si la BCCC fuese mayor a la base máxima establecida se tomará como BCCC la base máxima establecida por ley (en 2016: 3.642 €/mes)
- Si la BCCC fuese menor a la base mínima establecida, se tomará como BCCC la base mínima de su grupo de cotización.
Base de cotització per contingències professionals
- Base de Cotización por Contingencias Profesionales: Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales, y Conceptos de Recaudación Conjunta (Desempleo, FP, FOGASA) BCCP:Se calcula de la misma forma que la BCCC, pero sumando el importe correspondiente a las Horas Extraordinarias, si las hubiere. Si el trabajador no ha realizado horas extraordinarias, ambas bases coincidirán.A continuación comprobaremos que la base de cotización por contingencias profesionales se encuentra dentro de los topes máximo y mínimo.
EXEMPLE
Base de cotització per hores extraordinàries
Ja hem vist que les hores extres s'inclouen a la base de cotització per contingències professionals, però aquestes hores estan someses a la cotització adicional, és a dir, cotitzen dos vegades. La base de cotització serà l'import total de les retribucions per aquest concepte. Com veien, es distingeixen entre hores extres per força major, a les que se'ls aplica el 2%, i la resta de hores extres, a les que se'ls aplica el 4,1%.
Aquesta base només es calcularia en el cas que el treballador hagi realitzat hores extraordinàries en el mes que estem liquidant.
BCHE = Retribución recibida en concepto de Horas Extraordinarias.
Base de cotització adicional per hores extraordinàries per força major
Aquesta base es calcula com la del apartat anterior però tenint en compte que la base seria en aquest cas la retribució percebuda per les hores realitzades per força major, es fa aquesta diferència perquè depenent del tipus que tingui se'ls aplica un % de cotització diferent.
Base subjecte a la retenció de l'IRPF
Aquesta base serà igual al "Total devengado", menys les cantitats excentes de l'impost.
Base IRPF = Total Devengado – Cantidades Exentas de IRPF
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
