La facturació

L'empresa  DESCANS, S.A realitza una comanada a l'empresa MOBLES ZETA, S.L, de 20 matalassos d'1,35cm d'amplada, 50 coixins d'1,35cm d'amplada, 30 somiers de làmina d'1,35cm i 10 somiers articulats d1,35cm. La data màxim del pagament de la factura seran 60 dies a partir de l'emissió de la factura, mitjançant xec. 
Solució: 

La nòmina (V)

Sou base: 1175

Plus d'antiguitat: 90

Plus d'idiomes: 75

Plus transport: 95

2 pagues de sou base

Hores extra: 64

IRPF: 12,5

Exercici complet de liquidació d'IVA trimestral

• Enunciat: Complimenta l'imprés de la declaració-liquidació d'IVA que deu presentar en le primer trimestre un empresari que ha realitzat les següents operacions:

- Vendes e ingresos (IVA no inclòs).

• Vendes de productes al 21%: 9.000,00€

- Compres i despeses (IVA no inclòs).

• Compres d'articles al 21%: 8.000,00€

IVA REPERCUTIT

  ARTÍCLE              BASE               TIPUS%          CUOTA

Producte 21%        9.000,00                21                1.890,00

TOTAL IVA REPERCUTIT                                     1.890,00€

IVA SOPORTAT PRT QUOTES SUPORTADES EN OPERACIONS INTERIORS

  ARTÍCLE              BASE               TIPUS%          CUOTA

Compres 21%        8.000,00                21                1.680,00

TOTAL BASES         8.000,00€         TOTAL IVA SUPORTAT      1.680,00€

A liquidar amb Hisenda = IVA repercutir - IVA suportat.

A liquidar = 1.890,00€ - 1.680,00 = 210,00 € A INGRESAR

Model 303

Diferències entre operacions no subjectes i excemptes d'IVA

A les operacions exemptes no es paguen mai, i les operacions no subjectes si pasen d'un límit, si que es paga l'IVA.

Operacions excempte d'IVA

Exemple no subjectes a IVA: Els lliuraments gratuïts de mostres de mercaderies sense valor comercial estimable

Tipus d'IVA

El règim especial del recàrrec d'equivalència

Per el comerciant minorista suposa pagar un IVA algo més alt de lo normal a canvi de no tenir que presentar declaracions d'IVA a Hisenda. D'aquesta manera paga l'IVA directament al seu proveïdor i se simplifica molt la seva gestió de l'IVA. Només se li aplica en factures de béns corresponents a mercaderies o gènere.

És el proveïdor del comerciant el que ha d'incluir el recàrrec d'equivalència a les seves factures, diferenciant l'IVA suportat, i conciderant les dos cantitats com IVA recpercutit en les declaracions de l'IVA.

Els tipus de recàrrec d'equivalència aplicables des de l'1 de setembre de 2012 són:

• El 5,2% per els articles que tenen un IVA de tipo general al 21%.

• El 1,4% pels articles que tenen un IVA de tipo reduït del 1%

• El 0,5% pels articles que tenen un IVA de tipo reduït del 4%.

• El 0,75% pel tabac.

Import Brut, Import Net, Quota d'IVA i Base Imposable.

· L’import brut és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article que es factura pel seu preu unitari corresponent ,posteriorment , sumarem els imports amb la finalitat d’obtenir l’import brut, és a dir sense afegir l'IVA. 

· L'import net, és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article de la factura suman també totes les despeses, i una vegada afegit els descomptes i l'IVA.

· La quota d'IVA, és un impost indirecta sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor efegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda. 

     - per exemple:
A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d' IVA. Per tant, B paga a A 110 €. Resultat fiscal: A és deutor per 10 €
B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €. Resultat fiscal: B és deutor per 5 € = (15 - 10)
C distribueix X2 en el comerç minorista, fixant un preu de 200 €.
C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscal: C és deutor per 5 € = (20 - 15)
D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
El consumidor final F compra X2 a la botiga D. F paga pel producte 264 €. Resultat fiscal: D és deutor per 4 € = (24 - 20)

· Base imposable,  és la magnitud dinerària o de qualsevol altra naturalesa que resulta de la quantificació o valoració del fet imposable. Podrà expressar-se en unitats monetàries, rendes, valors dels béns, obres o serveis, tarifes en euros, etc,,  o unitats no expressades en diners, quilos produïts, litres elaborats, etc., (bases, per exemple, dels impostos especials).

Les deduccions (La nòmina IV)

Són aquelles quantitats que es resten del total devengat, obtenint-se així el liquid total a percebre. Dins de les deduccions podem distingir 4 grups: Cotitzacions a la Seguretat Social del treballador, retencions per IRPF, Abançaments, Valor de Productes en Espècie i altres deduccions.

Bases de cotització (LA NÒMINA III)

Base de Cotització:

La base de cotització als diversos Règims del Sistema de la Seguretat Social, serà la cantitat que resulti d'aplicar les regles que, perquè els diferents Règims s'estableixin en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada exercici econòmic, en el Reglament General sobre Cotització i Liquidació d'altres Drets de la Seguretat Social i en les normes que el desarrollin i complementin.


Base de cotització per Contingències comunes:


La cotització per contingències comunes s'efectua per bases normalitzades. La normalització es referix a anys naturals i estableix la base de cotització aplicable a cada categoria, grup professional i especialitat professional dins de l'àmbit territorial de cada una de les zones mineres. Per a fixar-les, es tenen en compte les remuneracions percebudes o les remuneracions a què tenien dret els treballadors, computables en l'apartat de cotització per accidents laborals i malalties professionals durant l'exercici anterior, sense aplicar el límit màxim de cotització.

Aquestes remuneracions es totalitzen agrupant-les per categories, grups professionals, especialitats professionals i zones mineres, d'acord amb el que estableix l'article 57 del Reglament General de Cotització, aprovat pel Reial Decret 2064/1995, de 22 de desembre.

Els imports totalitzats es divideixen pel nombre de dies corresponent i el resultat és la base normalitzada diària de cotització per contingències comunes.

1. Base de Cotización por Contingencias Comunes (BCCC):Es la suma de los siguientes conceptos:
   • Remuneración mensual = suma de todas la percepciones salariales, (a excepción de las horas extraordinarias y complementos de vencimiento periódico superior al mes) +el exceso de las percepciones no salariales.
   • Prorrata de Pagas Extraordinarias = Nº de pagas extrasx el importe / 12
   Hay que tener en cuenta que como mínimo el trabajador tiene derecho a 2 pagas extras al año y se divide entre 12 meses, en caso de trabajadores de retribución mensual. Si se trata de trabajadores de retribución diaria, debemos dividir entre 365 días.
   Una vez calculada la Base de Cotización por contingencias comunes, debemos comprobar que ésta se encuentra comprendida dentro de lasbases máxima y mínima correspondiente al grupo de cotización del trabajador:
   • Si la BCCC fuese mayor a la base máxima establecida se tomará como BCCC la base máxima establecida por ley (en 2016: 3.642 €/mes)
   • Si la BCCC fuese menor a la base mínima establecida, se tomará como BCCC la base mínima de su grupo de cotización.

Base de cotització per contingències professionals

1. Base de Cotización por Contingencias Profesionales: Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales, y Conceptos de Recaudación Conjunta (Desempleo, FP, FOGASA) BCCP:Se calcula de la misma forma que la BCCC, pero sumando el importe correspondiente a las Horas Extraordinarias, si las hubiere. Si el trabajador no ha realizado horas extraordinarias, ambas bases coincidirán.
   A continuación comprobaremos que la base de cotización por contingencias profesionales se encuentra dentro de los topes máximo y mínimo.

EXEMPLE

Base de cotització per hores extraordinàries

Ja hem vist que les hores extres s'inclouen a la base de cotització per contingències professionals, però aquestes hores estan someses a la cotització adicional, és a dir, cotitzen dos vegades. La base de cotització serà l'import total de les retribucions per aquest concepte. Com veien, es distingeixen entre hores extres per força major, a les que se'ls aplica el 2%, i la resta de hores extres, a les que se'ls aplica el 4,1%.

Aquesta base només es calcularia en el cas que el treballador hagi realitzat hores extraordinàries en el mes que estem liquidant.

BCHE = Retribución recibida en concepto de Horas Extraordinarias.

Base de cotització adicional per hores extraordinàries per força major

Aquesta base es calcula com la del apartat anterior però tenint en compte que la base seria en aquest cas la retribució percebuda per les hores realitzades per força major, es fa aquesta diferència perquè depenent del tipus que tingui se'ls aplica un % de cotització diferent.

Base subjecte a la retenció de l'IRPF

Aquesta base serà igual al "Total devengado", menys les cantitats excentes de l'impost.

Base IRPF = Total Devengado – Cantidades Exentas de IRPF

Augmentar les imatges al passar el cursor, amb efecte expendit

Percepcions salarials i no salarials (LA NÒMINA II)

-Les percepcions salarials són el salari, les percepcions econòmiques dels treballadors, per exemple els diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals que es realitzen per conta aliena i que retribueixin el treball efectiu o els períodes computables com període de treball.

-Les percepcions no salarials són retribucions que rep el treballador a causa de la seva relació de treball però no retribueix el treball efectiu ni els períodes de descans es computen com treball en efectiu. Els gastos es fixen en conveni o en la negociació de l'empresa amb el treballador. Amb aquesta definició es pot veure clarament les diferències amb les percepcions salarials.

LA NÒMINA

En una empresa, la nòmina és la suma de tots els registres financers dels sous dels empleats, incluint els salaris, les bonificacions i les deduccions. En la contabilitat, la nòmina es refereix a la cantitat pagada als empleats pels serveis que van prestar durant un cert període de temps.

PARTS D'UNA NÒMINA:

El contracte de treball

Concepte:

El contracte de treball és un acord entre l'empresari i el treballador en el qual obliga a prestar determinats serveis per compte de l'empresari i sota la serva direcció, a canvi d'una retribució.

Un contracte de treball suposa uns drets per el treballador, que es converteixen en obligacions per l'empresari. Al mateix temps, les obligacions que contrau el treballador es converteixen en drets del seu empresari. 

TIPUS DE CONTRACTE DE TREBALL

• Contracte indefinit de fixos- discontinus
• Contractació de minusvàlids
• Contracte per el foment de la contractació indefinida
• Contracte para la formació
• Contractes en pràctiques
• Contracte temporal para treballadors desocupats en situació de exclusió social
• Contracte d’obra o servei determinat
• Contracte eventual por circumstancies de la producció
• Contracte d’interinitat
• Contractació en substitució per anticipació de la edat de jubilació
• Contracte de relleu
• Contracte a temps parcial
• Contractes d’inserció
• Contracte de treball de grup
• Contracte de treball a domicilio

Tipus de contractes de treball

• Contracte indefinit de fixos- discontinus: És el que es formalitza per realitzar treballs que tinguin caràcter de fixos discontinus i no es repetiran en algunes dates en concret, dins de l'activitat normal de l'empresa.  

•  Contracte per el foment de la contractació indefinida: Té per finalitat la col·locació i l'estabilitat de treballadors/res aturats subjectes a contractes temporals.

• Contracte para la formació: L'objectiu que té, és qualificar professionalment als treballadors en un règim d'alternança de l'activitat laboral retribuïda en una empresa amb activitat formativa, és a dir, és un tipus de contracte que combina el treball i la formació en el posat treball.

• Contractes en pràctiques: Es contractaran a aquells treballadors/res que estiguin en possessió de titulació universitària o de formació professional de grau mitjà o superior, o bé altres títols.

•  Contracte d’obra o servei determinat: Aquest contracte es podrà realitzar sempre i quant es tracti d'un servei a l'empresa de duració incerta.    

•  Contracte eventual por circumstancies de la producció: Té com a finalitat atendre les exigències circumstancials del mercat, l’acumulació de tasques o l’excés de comandes.

• Contracte interinitat: El seu objectiu és substituir a un treballador/ra amb dret a reserva de lloc de treball segons allò establert per la legislació vigent, conveni col·lectiu o acord individual, o per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció, per a la seva cobertura definitiva.

•  Contractació en substitució per anticipació de la edat de jubilació: Encara que no es una modalitat de contractació de treball laboral, s'inclou dins dels tipus de contractes de treball. Té com a finalitat contractar treballadors aturats ens substitució de treballadors que anticipen la seva edat ordinària de jubilació de 65 a 64 anys.

•  Contracte de relleu: Per poder realitzar aquest contracte l'empresa haurà de contractar necessàriament a un treballador/a que estigui a l'atur, com a mínim per la jornada de treball que ha reduït el treballador/a rellevada.

• Contracte a temps parcial: El contracte de treball s'entendrà celebrat a temps parcial quan s'hagi acordat la prestació de serveis durant un nombre d'hores inferior a la jornada de treball d'un treballador/ra a temps complet

Contracte per obra o servei determinat

Concepte: 

Es podrà realitzar un contracte per obra o servei determinat sempre que es tracti d'un servei a l'empresa duració incerta. Els convenis de cada sector identificaran aquells treballs o tasques que es puguin cobrir amb aquests contractes, els quals es podran celebrar a temps complet o parcial. 

Exemple: Una campanya de recollida de pomes.

Carta d'ofertes

Concepte: 

Aquesta carta, és un document que ofereix al client un o uns productes a un preu més econòmic.

La redacció ha de ser impecable, clara i concisa, per què avui en dia constitueix una estratègia de marketing directa amb nom propi, ja que el client sap que es important la seva decisió. Al igual que la salutació inicial, el comiat ha de ser directe.

Exemple: 

FOXY SL, escriu a un client una carta d'ofertes, el Catàleg especial 30 aniversari. Oferint una oferta dels seus productes.

FOXY SL

c/Major, 7

08591-Aiguafreda

19 de febrer de 2014

Assumpte: Catàleg especial 30 aniversari.

Benvolgut client,


En els pròxims dies complim 30 anys des de l’obertura de la nostra empresa.

Aquest és el motiu pel qual oferim les ofertes que podreu trobar al catàleg especial de 30

aniversari que acompanya aquesta carta.

L’oportunitat és única, ja que hi podeu trobar qualsevol material d’oficina que necessiteu

almenys al 60%. Us aconsellem que no deixeu passar aquesta oportunitat.


Atentament,

Marc Torres

Cap de vendes de FOXY SL.

Carta de declinació d'oferta

Concepte: 

Una carta de declinació d’ofertes és un document en el qual un empresari, degut a una raó tribal,  rebutja una oferta emesa  per un proveïdor. 

Exemple:

FUSTERIA S.A
C/ Major, 34
08439 Tarragona
CIF: A-86542542
954254786
fusteriasa@gmail.com
www.fusteriasa.com

COMERCIAL BARNA S.L

C/ Vilanova, 2345

02558 BARCELONA

CIF: B-85425754

Tarragona, 15 d'agost del 2014.

Assumpte: Carta de declinació d'ofertes.

Benvolguts senyors,

Ens posem en contacte amb vostés per agraïr les ofertes de la nova temporada, que ens van enviar en l'última carta comercial. 

Lamentem comunicar-vos que en aquests moments, no ens trobem en la necessitat de realitzar una comanda amb els articles que ens vau detallar el dia 10 d'agost del 2014. 

Gràcies per la vostra confiança.

Atentament,

Mercè Rivera,

Cap de compres.

La jornada de treball

CONCEPTE:

La jornada de treball del treballador està formada per el número d'hores que el treballador està obligat a treballar efectivament. La jornada representa el número d'hores que el treballador ha de prestar els seus serveis, mentre que l'horari fixa l'hora d'entrada i l'hora de sortida.
Entre l'horari i la jornada preval la jornada, posat que el salari que fixa es contracte ve per el número d'hores que es treballa. 

Carta de presentació d'una empresa

Concepte: 

La presentació d'una empresa és molt important, ja que permet establir contactes amb altres empreses, atraure clients i tenir reconeixement del sector.

Normalment, la presentació d'una empresa es realitza en l'obertura d'aquesta, encara que, es pot realitzar en qualsevol moment que es consideri oportú o necessari. 

Exemple: 

L'empresa COMERCIAL BARNA S.L es comunica amb l'empresa FUSTERIA S.A per informar-los dels seus serveis i si ho necessiten prestar-los els seus serveis. Data: 20 d'agost del 2014.

COMERCIAL BARNA S.L

C/ Vilanova, 2345

02558 BARCELONA

CIF: B-85425754

938546854
comercialbarnasl@gmail.com
www.comercialbarna.com

FUSTERIA S.A

C/ Major, 34

08439 Tarragona

CIF: A-86542542

Barcelona, 20 d'agost del 2014.

Assumpte: Carta de presentació d’empresa a empresa.

Benvolguts senyors,

La nostra empresa es dedica a la gestió de serveis de muntatges i comercialització per a empreses des de fa més de 10 anys. Per això, hem decidit oferir-vos els nostres serveis.

Us oferim el nostre servei durant 24 hores al dia, 365 dies a l’any, per a totes les vostres oficines.

Confiem que aquesta carta us resulti d’utilitat, si és que estan buscant una bona empresa de serveis de muntages. Ens agradaria poder ampliar la informació quan així ho desitgeu, de forma que en els propers dies us visitarà un comercial de la nostra empresa.

Atentament,

Albert García López,

Cap de vendes.